A/ CLASIFICACIÓN DE LOS VERBOS
Existen, en
francés, tres grupos de verbos, que se dividen según la terminación de los
verbos en infinitivo.
1) GRUPO I: verbos terminados en “-er”
a) Regla de los verbos del grupo I
Verbos con terminación
en er al infinitivo y en e a la primera persona del présent (presente) del indicativo.
Ejemplo:
Aimer (amar / gustar) – J’aime (primera persona del presente del
indicativo)
b) Lista de los principales verbos del grupo I
trouver (encontrar) – retrouver (reencontrar) – donner (dar) – passer (pasar) - demander (preguntar) – sembler (parecer) – laisser (dejar) – rester (quedar) -
b) Lista de los principales verbos del grupo I
trouver (encontrar) – retrouver (reencontrar) – donner (dar) – passer (pasar) - demander (preguntar) – sembler (parecer) – laisser (dejar) – rester (quedar) -
Arriver
(llegar) – chercher (buscar) – porter (llevar) – entrer (entrar) - tomber
(caer)
– arrêter (parar) – jeter (tirar) – monter (subir) – lever (levanter) - continuer
(continuar)
– ajouter (añadir) – jouer (jugar) – marcher (andar) – garder (guarder) -
Manquer
(fallar) – rappeler (recorder) – quitter (dejar / abandonar) – tourner (girar) – crier
(gritar)- Envoyer
(enviar) – expliquer (explicar) – oublier (olvidar) – occuper (ocupar) –
compter (contar) – empêcher (impedir) – travailler (trabajar) – oser (atreverse)
– rencontrer (conocer) – repeater (repetir) – retourner (volver) – changer
(cambiar) – toucher (tocar)
Espérer
(cambiar) – apporter (aportar) – pleurer (llorar) – jugar (juzgar) – embrasser
(abrazar) – raconteur (contar) – causer (causar) – cacher (esconder) – essayer
(probar) – avancer (avanzar) – poser (hacer, plantear) – former (formar) – exister
(existir) – présenter (presentar)
2) GRUPO II: verbos terminados en “-ir”
a) Regla de los verbos
del grupo II
Verbos con terminación en ir al infinitivo, en is a la primera persona del présent (presente) del indicativo y en “issant” au participe présent en issant (participio presente)
Verbos con terminación en ir al infinitivo, en is a la primera persona del présent (presente) del indicativo y en “issant” au participe présent en issant (participio presente)
Ejemplo:
Finir (acabar) – Je finis (primera persona del presente del
indicativo) – finissant (participio
presente)
b) Lista de los principales
verbos del grupo II
affranchir
(liberar)– agir (actuar) – agrandir (ampliar) – alourdir (sobrecargar) – anéantir
(aniquilar)– aplatir (aplanar) – appauvrir (empobrecer) - aplaudir (aplaudir) – approfondir (profundizar)
– arrondir (redondear) – assainir (sanear) – assombrir (ensombrecer) – assoupir
(adormecer) – attendrir (enternecer) – atterrir (aterrizar) – avertir
(advertir) – bâtir (construir) – blanchir (blanquear)– blêmir (palidecer) –
choisir
(escoger) – compatir (compartir) – convertir (convertir) – definir (definir) –démolir
(destruir) –désobéir (desobedecer) – divertir (divertir) – éblouir (deslumbrar)
– éclaircir (aclarar) – élargir (alargar) – endurcir (endurecer) – engloutir (engullir)
–enrichir (enriquecer) – envahir (invadir) – épaissir (espesar) –établir
(establecer) –étourdir (aturdir) - (s') évanouir (desmayarse) – faiblir
(flaquear) – finir (acabar) – fournir (proporcionar) – franchir (cruzar) –garantir
(garantizar) – gémir (gemir) – grandir (crecer) – gravir (subir, escalar) –
grossir (engordar) – guérir (curar) –investir (invertir) – jaillir (brotar,
surgir) – maigrir (adelgazar) – nourrir (alimentar) – obéir (obedecer) –périr (perecer)
–pourrir (podrir) – punir (castigar) – raccourcir (recortar) – rafraîchir (refrescar)
– ralentir (ralentizar) – réagir (reaccionar) – réfléchir (pensar) – refroidir
(refrescar) –remplir (llenar) –rétablir (restablecer) – rétrécir (encoger)–
réunir (reunir) – réussir (conseguir) – rougir (sonrojar) – salir (salir) – trahir
(traicionar) – unir (unir) –vieillir (envejecer) – vomir (vomitar)
3) GRUPO III: verbos terminados en “-ir”, “oir”, “re”
a) Regla de los verbos del grupo III
Los verbos del grupo III
incluyen:
- el verbo aller (verbo ir en español)
- los verbos con terminación en ir pero que no acaban en is a la primera persona del presente y el participio presente en issant.
- el verbo aller (verbo ir en español)
- los verbos con terminación en ir pero que no acaban en is a la primera persona del presente y el participio presente en issant.
Ejemplo: cueillir (recoger), partir (irse)
- los verbos en oir y re
Ejemplo: recevoir, rendre
Ejemplo: recevoir, rendre
Les
verbos comprendidos en los grupos I y II son los verbos regulares pueden ser
conjugados siguiendo una serie de reglas relativamente uniformes. El tercer
grupo es considerado una conjugación irregular ya que no se ajusta a reglas
uniformes. Decimos que un verbo es irregular cuando cambia la raíz en alguno de
los tiempos.
b) Lista de los
principales verbos del grupo III
acquérir
(adquirir) - admettre (admitir) - aller (ir) - apercevoir (apercibir) -
apparaître (aparecer) -appartenir (pertenecer) - apprendre (aprender) - asseoir
(sentarse) - atteindre (alcanzar) - attendre (esperar) - battre (luchar) -
boire (beber) - comparaître (comparar) - comprendre (comprender) - concevoir
(concebir) - conduire (conducir)- connaître (conocer) - construire (construir)
- convaincre (convencer) - convenir (convenir) - courir (correr) - croire
(creer) - croître (crecer) - découvrir (descrubir) -défendre
(defender)-descendre (descender) - détruire (destruir) - devenir (llegar a ser)
- devoir (deber) - dire (decir) - disparaître (desaparecer) - dormir (dormir) -
écrire (escribir) - envoyer (enviar) - éteindre (extinguirse) - faire (hacer) -
falloir - intervenir (intervenir) - lire (leer) - maintenir (mantener) - mentir
(mentir) mettre (poner) - mordre (morder) - mourir (morir) - naître (nacer) -
obtenir (obtener) - offrir (ofrecer) - ouvrir (abrir) - paraître (parecer) -
percevoir (percibir) - perdre (perder) - permettre (permitir) - plaire
(agradar) - pouvoir (poder) - prendre (coger) - prévenir (prevenir) - produire
(producir) - promettre (prometer) - recevoir (recibir) - reconnaître
(reconocer) - rendre (devolver) - repartir (repartir) - répondre (responder) -
reproduire (reproducir) - rire (reir) - rompre (romper) - savoir (saber) - sentir
(sentir) - servir (servir) - sortir (salir) - souffrir (sufrir) - sourire
(sonreir) - suivre (seguir) - taire (callar) - tenir (tener) - traduire
(traducir) - valoir (valer) vaux valons – vendre (vender) - venir (venir) -
vivre (vivir) - voir (ver) - vouloir (querer)
B/ FORMACIÓN DE LOS VERBOS
1) La raíz del verbo
La raíz de los verbos la
obtenemos del infinitivo eliminando la terminación de infinitivo,
Ej: (Grupo I) chanter (cantar) = chant-er
(Grupo II) finir (acabar) = fin-ir
(Grupo III) courir (correr) = cour-ir
Ej: (Grupo I) chanter (cantar) = chant-er
(Grupo II) finir (acabar) = fin-ir
(Grupo III) courir (correr) = cour-ir
Algunos verbos del grupo
III cambian de radical en función de la conjugación. No hay una regla que
permita distinguirlos. Hay que aprenderlos
Ejemplo: vouloir (raíz, voul-) : presente, je veux, futuro, je voudrai. Como vemos, la raíz cambia de manera total.
Otros verbos: savoir – aller – avoir – être
Ejemplo: vouloir (raíz, voul-) : presente, je veux, futuro, je voudrai. Como vemos, la raíz cambia de manera total.
Otros verbos: savoir – aller – avoir – être
2) La terminación
A la raíz añadiremos la terminación correspondiente al tiempo que queramos usar
en la frase.
Ejemplo:
Verbo chanter (cantar) al presente cuya raíz es chant. Añadimos las terminaciones del presente:
je chant e
tu chant es
Ejemplo:
Verbo chanter (cantar) al presente cuya raíz es chant. Añadimos las terminaciones del presente:
je chant e
tu chant es
il/elle chant e
nous chant ons
nous chant ons
vous chant ez
ils/ells chant ent
3) Los Pronombres Personales Sujeto
a) Los pronombres
En francés, los verbos conjugados
siempre van acompañados de los pronombres personales sujeto (salvo en modo
imperativo)
je (yo)
tu (tú)
je (yo)
tu (tú)
Il/elle/on (él/ella)
nous (nosotros)
vous (vosotros)
ils/ells
(ellos/ellas)
b) El pronombre on
- El pronombre francés on no tiene un equivalente exacto en
español, y sin embargo es uno de los pronombres sujetos más empleados en el día
a día en francés.
- Uso del pronombre on
On = alguien
Ej: On frappe à la porte - Llaman a la puerta (alguien que el locutor no conoce)
On = alguien
Ej: On frappe à la porte - Llaman a la puerta (alguien que el locutor no conoce)
On = Nosotros (lenguaje familiar)
Ej: Lui et moi, on va chanter en duo.- Él y yo, (nosotros) vamos a
cantar a dúo.
On = La gente.
Ej: Dans son village, on croit encore aux légendes
- En su pueblo, la gente aún cree en leyendas
On = .Es el “se” impersonal que utilizamos en
español y que encontramos en refranes, máximas, proverbios… y en general,
frases “que van a misa”
Ej: On doit respecter ses parents - Se debe respetar a los padres
Ej: On doit respecter ses parents - Se debe respetar a los padres
On = uno
No hay comentarios:
Publicar un comentario